"La carn vol carn."
Ausiàs March
Com l’amant que vetla tota la nit quan la seua estimada rau malalta al llit, vull que em protegisques. I que em protegisques com ho fan els animals quan els seus fills es troben debilitats. Debilitats com es sent la meua ànima quan tu ets llarg de mi. Perquè res m’agrada tant com veure’t dormir.
És apasionadament descarat el moment en que la teua mà em toca la galta buscant el clotet que tanta gràcia et fa. És apasionadament tendre el teu somriure després d’haver-te robat un petó. I em fa nosa no saber ben bé quan jaurem junts de nou. I em destorba saber que tu també ho penses. Maleïts sentiments que ens fan viure en la clandestinitat d’igual forma que ho varen fer Romeu i Julieta per no crear guerra entre les seues famílies. Em meravella el risc, aquest risc de passar la resta dels meus dies amb tu.
Serà perquè quan et mire només vull fer música dels teus ulls. Segurament serà una patologia del meu organisme però… només desitge embolicar-me amb tu. Però no embolicar-me de qualsevol forma; no. Embolicar-me bé. Embolicar-me amb la mateixa fúria i predisposició a l’èxtasi que tenen els amants que acaben de començar. Vull sortir dels meus límits amb tu, vull dependre d’allò tan al·lucinògen que em dones i que em fa convertir-me en un ser no conscient dels seus actes.
Si encara no t’has adonat, t’ho diré cridant a quatre vents: l’únic desig que tinc és estimar-te. Vull passejar vora el riu agafant la teua mà. Passejar de tal forma com ho feia abans: buscant la pau que em faltava i la llum que tant necessitava. Avui no cal buscar llum perquè ets tu. Avui tant em dóna tindre pau perquè amb tu en tinc prou. Estellés era savi i va saber del nostre amor ja que, si bé és cert, mai hi ha hagut a València dos amants com nosaltres.
