Mai

Quasi un any després, de vegades tornes a aparèixer. Sembla que em persegueixes, que no t’has oblidat de mi, que et faça falta i que t’empenedeixes del passat. Però no. M’enganye a mi mateixa: tu mai has sentit res per mi, mai t’he preocupat. En cap moment el meu nom ha aparegut pels racons de la teua ment. És més, m’atrevisc a afirmar que mai m’has estimat gens ni mica. Avui, quasi un any després, plore i faig dels records un turment: no hauré viscut un somni i ara, al despertar, m’adone de que mai has format part de la meua vida?

Pensava de tu coses meravelloses i sentia gelosia quan els demés et miraven i et parlaven. Patia d’obsessió. D’una additiva obsessió que em va fer viure experiències mai viscudes. Em vas fer descobrir tot un món de la teua mà. I no només de la teua mà… Molts dies em pregunte què vaig significar jo per a tu i què buscaves tu en mi? Perquè si mai m’has estimat, com sempre ho vas demostrar, què volies? Per quin motiu malgastaves el temps amb mi?

Et notava distant, com si dins de la teua ànima només hi haguera fred, gel i tempesta. Ni tempesta caigué mai sobre mi; mai vàrem discutir, potser signe de l’amor que es professa cada parella però, per a mi eixe signe fou el definitiu i el més dolorós: la no discussió significava indiferència. Sobre mi tu senties indiferència. Mai m’has estimat, tampoc mai has dit a ningú amb un somriure d’afecte que estàvem junts: per a tu no em mereixia ni una cosa ni l’altra. Per a tu jo era una persona infame, indigna de plors i petons, indigna del teu cos i dels teus llavis, indigna de tu.

Et tinc present estos dies i pense contínuament que mai vaig estar amb tu, que mai vas voler res de mi, que mai vas telefonar a ma casa, que mai vas entrar a la meua habitació i que mai ens vam fer més de cinc fotografies junts, una de les quals està baix del meu coixí, perquè jo sí t’estime. Quasi un any després encara ocupes els meus somnis i, malgrat donar-te el gust de fer-t’ho saber, he d’admetre-ho: et necessite.

T’escric desde la llunyania. Bé, exactament no sé si t’escric a tu o a què doncs tampoc mai va existir res. Tot açò és un somni producte de la meua fantasia i del meu desig inassolible d’estar amb tu. Mai seràs conscient del que sentia per tu, per mes ocasions que t’ho vaig fer saber. Mai.