Sentiments vitalicis

Pensava que fora trobaria el meu lloc i una nova vida. Altres aires, altres persones, altre món. Com d’equivocat estava! Què m’han donat els nous carrers? I la tèbia gespa verda? I la fàtua terra promesa? Gairebé nous sentiments. Sentiments trencats.

Temerós i aferrat a la por, caminava amb il·lusió. Mesos després pense que no he triat bé. No he agafat bé el lloc. També, amb el dramatisme ficat ara dintre meu, faig comptes dels moments dels que he gaudit fins ara. Gaudir, de gaudir bé; deixant de banda les meues expectatives ideals. Dels últimes dies fins avui, he disfrutat amb la gent de sempre, amb la meua gent propera de la que tenia por d’oblidar o de quedar-me aferrat a ells.

No tot és negre, ni rosa, ni gris. Fora hi ha gent meravellosa. Gent a la qual agraix per conèixer si bé m’han aportat coses que al meu cercle habitual no hauria trobat mai. Meu donat sentiments meravellosos impossibles d’oblidar. Meu fet de pilars, al igual que ho feien demés persones mesos enrrere (J L M). Sou genials.

No és dolor. Ni són llàgrimes. És més bé una espècie de fúria interior que no acabe de lliberar per por. Una por absurda donat que tan sols han sigut cinc mesos lluny de casa. Tan poc importa a la gent com em senta jo? Tan poc digne sóc que hem mereix un tracte infrahumà i despectiu? Així és com sempre tracteu als vostres? Així demostreu un amor de merda que no és amor, que és dolor i que és rancor? Així és com m’escup la vida de la seua suposada cuidadora mà? Així tracta el allà als que som d’ací? Només hi ha hipocresia i supèrbia? Pequeu tots d’arrogància i immundícia? Tan poc feliç puc ser que no trobe mai res enlloc on vaja?

Desconfie de les paraules grans. Desconfie de seguretat, d’amor, d’ajuda, d’amics i d’estima. Vull escapar. Anar-me’n. Perquè no em mereix açó. No em mereix aquest patiment. No em considere dolent. No considere que em tinga que trobar sempre persones dolentes. Vull les meues. Les de sempre. Les que no em fan mal. Les que em cuiden. Hui per hui hem quedaria a la meua casa. Tancat indefinidament.